L’ORIGEN
La història de la fàbrica Brutau cal remuntar-la a l’any 1962, quan Francesc d’Assís Funosas i Cardelús, corredor de Borsa i canvi de Barcelona, juntament amb el seu germà Ramon, va comprar a Cosme I manella totes les terres dels masos Riera I Molivetre. Els senyors Funoses eren uns industrials de Barcelona que amb la compra d’aquests terrenys a Palau de Montagut – tal com s’anomenava en aquell temps l’actual municipi de Sant Jaume de Llierca – volien construir una fàbrica de filats a prop del riu Fluvià, aprofitant la força de l’aigua per moure les turbines i la mà d’obre del poble per treballar-hi.
L’any 1965 els Funosas van iniciar la fàbrica de filats. La fàbrica es va convertir en el motor econòmic i social del poble, i aquest va créixer molt de pressa.
L’any 1883 els Funosas van vendre la fàbrica de filats a la família Brutau. Qui signà la compra va ser el Sr. Bartomeu Terradas i Mont casat amb Àngela Brutau Manent. Bartomeu Terradas Brutau com a propietari i gerent de la fàbrica va ser una figura molt important en la industria catalana.
A finals de la primera dècada del segle XX, la fàbrica Sucessors de Bonaventura Brutau de Sant Jaume de Llierca havia crescut molt i el salt d’aigua del poble no era sufficient perquè funcionés la maquinària. El consell d’empresa va determiner construer un salt d’aigua a Vilallonga de Ter per portar electricitat a Sant Jaume. Amb l’excedent d’electricitat que aportava el salt es va crear l’empresa Electro-Brutau, que va subministrar electricitat al poble i a la Vall del Fluvià.
La fàbrica es va cremar una part amb la retirada republicana. A causa d’aquests fets l’empresa va aturar la seva activitat, que va rependre després de la guerra. Per millorar el reim alimentari dels seus obrers, va crear un economat que va funcionar durant molts anys i va estalviar molta misèria en aquella èpova tan dura.
L’any 1978, el consell d’empresa de Brutau S.A. va decidir tancar la fàbrica a causa de la crisi tèxtil generalitzada a tot el país.
EN L’ACTUALITAT
L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, de la mà del seu alcalde Jordi Cargol va impulsar al 2019 un model de futur de municipi basat en el Benestar / Natura / Persona. Eixos transversals que van inspirar a impulsar la idea de reconvertir l’actual finca La Brutau en un futur Observatori del Benestar.
Sant Jaume de Llierca, és un municipi de 900 habitants que destaca per formar part d’un conjunt de municipis de la Vall del Llierca a tocar amb la singularitat de l’Alta Garrotxa.
La vida cultural i social de la Vall del Llierca i la pluralitat dels habitants d’aquest territori manifesta ser un públic, usuari i aliat potencial de l’evolució i vida interna d’aquest projecte per tal de crear un ecosistema social entorn una consciència de valors i generar conexions humanes del municipi i del territori cobrint necessitats i inquietuds tant professionals, com socials i activant la transformació per capil.laritat social de la comarca de la Garrotxa al marc internacional.
Amb l’objectiu d’impulsar, dirigir i coordinar les accions relaciones en l’impuls de transformació de l’actual finca de La Brutau, l’Ajuntament ha creat l’àrea Circular La Brutau. L’Àrea, és fruit d’un treball de planificació iniciada al 2020 dirigida per l’alcalde Jordi Cargol i Daniel Fuentes responsable de la nova àrea.
