L’ORIGEN
La història de la fàbrica Brutau es remunta a l’any 1962, quan Francesc d’Assís Funosas i Cardelús, corredor de borsa i canvi de Barcelona, juntament amb el seu germà Ramon, van comprar a Cosme i Manella totes les terres dels masos Riera i Molivetre. Els senyors Funosas eren uns industrials de Barcelona que van comprar aquests terrenys a Palau de Montagut – tal com s’anomenava en aquell temps l’actual municipi de Sant Jaume de Llierca – perquè volien construir una fàbrica de filats a prop del riu Fluvià, aprofitant la força de l’aigua per moure les turbines i la mà d’obra del poble per treballar-hi.
L’any 1965 els Funosas van iniciar la fàbrica de filats. La fàbrica es va convertir en el motor econòmic i social del poble, que va créixer molt de pressa.
L’any 1883 els Funosas van vendre la fàbrica de filats a la família Brutau. Qui signà la compra va ser el senyor Bartomeu Terradas i Mont, casat amb Àngela Brutau Manent. Bartomeu Terradas Brutau, com a propietari i gerent de la fàbrica, va ser una figura molt important en la indústria catalana.
A finals de la primera dècada del segle XX, la fàbrica Sucessors de Bonaventura Brutau de Sant Jaume de Llierca havia crescut molt i no n’hi havia prou amb el salt d’aigua del poble perquè funcionés la maquinària. El consell d’empresa va determinar de construir un salt d’aigua a Vilallonga de Ter per portar electricitat a Sant Jaume. Amb l’excedent d’electricitat que aportava el salt es va crear l’empresa Electro-Brutau, que va subministrar electricitat al poble i a la vall del Fluvià.
Una part de la fàbrica es va cremar amb la retirada republicana. A causa d’aquests fets, l’empresa va aturar l’activitat, que va reprendre després de la guerra. Per millorar el règim alimentari dels seus obrers, va crear un economat que va funcionar durant molts anys i va estalviar molta misèria en aquella època tan dura.
L’any 1978, el consell de l’empresa de Brutau SA va decidir tancar la fàbrica per la crisi tèxtil generalitzada a tot el país.
EN L’ACTUALITAT
El 2019, l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, de la mà del seu alcalde Jordi Cargol, va impulsar un model de futur del municipi basat en el benestar, la natura i la persona. Aquests eixos transversals van inspirar la idea de reconvertir l’actual finca La Brutau en un futur Observatori del Benestar.
Sant Jaume de Llierca és un municipi de 900 habitants que destaca per formar part d’un conjunt de municipis de la vall del Llierca, a tocar de la singularitat de l’Alta Garrotxa.
La vida cultural i social de la vall del Llierca i la pluralitat dels habitants d’aquest territori impliquen que el públic sigui un usuari i aliat potencial de l’evolució i la vida interna d’aquest projecte per tal de crear un ecosistema social a l’entorn d’una consciència de valors que generi connexions humanes al municipi i al territori, i cobreixi necessitats i inquietuds tant professionals com socials, activant la transformació social de la comarca de la Garrotxa i del marc internacional.
Amb l’objectiu d’impulsar, dirigir i coordinar les accions relacionades amb l’impuls de transformació de l’actual finca de La Brutau, l’Ajuntament ha creat l’Àrea Circular la Brutau. Aquesta és fruit d’un treball de planificació iniciat el 2020 i dirigit per l’alcalde Jordi Cargol i Daniel Fuentes, responsable de la nova Àrea.
